Carles Mulet recorda que la degradació de les destinacions ve per no compensar amb projectes ambientals i de foment del sector l’impacte territorial del turisme. El PP rebutja tipificar com a delicte el triler
El senador territorial de Compromís, Carles Mulet, ha proposat hui al Senat la recuperació del medi natural, recursos, patrimoni i millora del sector turístic mitjançant la creació d’un impost estatal del turisme sostenible a tota classe d’allotjaments turístics, que es transferiria a les comunitats autònomes que no ho tingueren implementat abans de la seua posada en funcionament, “amb l’objectiu de compensar mitjançant actuacions finalistes i consensuades amb el sector, l’impacte territorial i mediambiental del turisme sobre l’entorn, en forma de projectes mediambientals, de foment de la desestacionalització, formació, investigació, diversificació econòmica, rehabilitació i recuperació del patrimoni cultural, així com la lluita contra el canvi climàtic“.
La moció plantejada pel PP contra la turismofòbia i a favor del sector turístic “és un nou brindis al sol” per part de qui governa i que ha de continuar impulsant i continuar apostant pel turisme i actuar amb contundència contra els actes vandàlics contra el sector turístic “però cal anar molt més enllà al nostre entendre i això passa per la millora de la qualitat i la transformació del sector turístic cap a models més sostenibles, respectuosos amb el nostre territori i amb els propis turistes, que es veuen diàriament sotmesos a tota classe d’abusos d’estafadors com els trilers, cosa que el PP no ha volgut debatre hui però que s’ha convertit en una plaga que genera molt mala publicitat i imatge d’inseguretat en destinacions molt consolidades, pel que és necessari tipificar el trile com a delicte” , ha indicat.
En el ple del Senat el representant de Compromís ha lamentat el cinisme d’Agustin Almodóbar (PP) que, mentre fa anys anuncia al seu poble la seua intenció d’actuar contra el fenomen del trile, “al Senat veta la proposta de Compromís per aturar la problema. Surt a l’estrada i ni la més mínima menció al problema. Li posem sobre la taula la solució i l’esquiva parlant de banderes. Demostra que una cosa és prometre i una altra complir ja que no té tota credibilitat. Ja és preocupant que tot i cloquejar durant temps la iniciativa política, no la faça i paralitze la nostra“.
Mulet ha recordat que tot i els esforços per la sostenibilitat, el sector turístic consumeix grans quantitats de recursos, genera importants quantitats de residus ja siga en forma sòlida, olors i aigües brutes. Explota i deteriora els ecosistemes, amb abocaments, afectant de manera irresponsable a dunes, vegetació, aqüífers, subsòl, ocupació del sòl, afecció al paisatge, saturació de carrers i carreteres, soroll, per no parlar de les emissions de gasos o consum energètic.
A l’Estat espanyol autonomies com la catalana (2012) i especialment la balear (fins a 2003 quan va arribar el PP), compten amb una interessant experiència en aquest camp i amb les seues respectives fórmules han aconseguit grans èxits que han permès finançar projectes que beneficien la col·lectivitat ia la indústria turística. Països com Alemanya, Països Baixos, França, Itàlia, Grècia, Estats Units, Tunísia, les Illes Maldives i recentment els Emirats Àrabs han incorporat taxes turístiques destinades (de diferent classe, per allotjament, pernoctació, per transport, per fer escala o per viatger) al desenvolupament i promoció del turisme i conservar els seus actius, el seu patrimoni, el que reverteix en els propis turistes i en el territori. A Catalunya, des de fa 2 anys, es graven els establiments turístics reglats amb entre 0,45 i 2,25 euros per persona i nit, això sí, amb un màxim de 7 dies i només als majors de 16 anys. En un hotel de 5 estrelles paguen 2,5 euros per nit, un 4 estrelles a Barcelona té una taxa de 1,10 euros, mentre que a la resta de Catalunya són 90 cèntims per persona i nit. D’altra banda, en la resta d’allotjaments de Barcelona s’abonen 65 cèntims i 45 si és en la resta de la comunitat. Als EUA tots els viatgers turístics visitar Estats Units han de pagar una taxa de 14 dòlars, uns 11 euros, 4 d’ells per al sistema de gestió de permisos i 10 per a la promoció del turisme. Algunes grans ciutats com Nova York han creat més el seu propi impost que se suma a l’estatal. A Berlín, per exemple, és el 5% de la factura de la pernoctació total. Guatemala o el Marroc cobren una taxa aèria i destinacions com Punta Cana i la Riviera Maya contemplen el pagament de 10 dòlars a l’entrar al país i 20 a la sortida. A Tailàndia la taxa per entrar al país ronda els 12 euros per persona.
“Gràcies a aquestes aportacions mínimes, s’estan realitzant ja, hui mateix, actuacions importants (millora del cicle de l’aigua, recuperació del medi natural, rural, agrari i marí, promoció del turisme sostenible i de temporada baixa, recuperació i rehabilitació del patrimoni històric i cultural, impuls de projectes d’investigació científica, desenvolupament i innovació tecnològica (R + d + i) que contribueixen a la diversificació econòmica, la lluita contra el canvi climàtic o relacionats amb l’àmbit turístic o de millora de la formació i la qualitat de l’ocupació), de manera que les patronals i cada vegada més actors del sector no veuen malament actuacions finalistes i que revertisquen en els ajuntaments i administració autonòmica“, ha afegit.