Urbanisme

BotoUrbanismeLa principal premissa per a Compromís és que Benidorm siga i progresse, abans de res, cap a una ciutat sostenible. En grans trets es considera ciutat sostenible aquella que compleix els següents preceptes:

  • Ciutat que es desenvolupa raonablement densa, el creixement de la qual és a l’alt en lloc de l’ample, la qual cosa s’entén com a ciutat compacta que disminueix la necessitat de transport i minimitza l’ocupació de sòl fèrtil sota el formigó i l’asfalt. És a dir, defensa d’un model que compagine sòl verd amb infraestructura.
  • Ciutat multifuncional, heterogènia i diversa (model mediterrani), que produeix la major part dels recursos i serveis que consumeix. Ciutats que preserven millor els sistemes agrícoles i naturals interiors i adjacents. És a dir, preservar terra per a fomentar agricultura minifundista.
  • La que minimitza la necessitat de recursos, pel seu autoabastiment en incorporar tot tipus d’activitats en elles i que cerquen proveïdors propers per a aquells que necessiten importar. Així com aconseguir un autoabastiment energètic mitjançant energies renovables.
  • La que prioritza la qualitat de vida dels seus ciutadans: Protegint la salut pública, fomentant el contacte, l’intercanvi i la comunicació, mitjançant la seguretat, l’estabilitat i la cohesió social i promovent la diversitat. A més de conservar els barris, els espais dotacionals, els històrics i culturals.

Per tant, hem de seguir unes directrius perquè Benidorm passe a ser una ciutat del segle XXI. Açò s’aconsegueix mitjançant un estudi i remodelació completa del PGOU de 1990, el qual està obsolet i no segueix els preceptes de ciutat del segle XXI.

Directrius destinades per a noves àrees urbanes a desenvolupar

  1. Compacitat: Plantejarem una nova regulació dels paràmetres de densitat i ocupació de sòl que garantisca les condicions urbanes dels nous teixits creats, establint unes densitats mínimes a l’entorn de les 45 hab/ha i obrint la limitació màxima de 75 hab/ha a densitats més altes, com recomana el Pla de sostenibilitat de l’Agenda 21.
  2. Desenvolupament urbà: Desenvoluparem recerca i estudis de casos que permeten avaluar les relacions de la densitat amb conceptes com a petjada ecològica, habitabilitat en els nous paràmetres socials, consum de recursos i mobilitat sostenible, de cara a establir un marc d’alternatives en els documents urbanístics més matisats que els existents. Estudis de jardins, parcs, carrils bici, pas de transport públic, etc.
  3. Harmonització: Homogeneïtzarem Benidorm. Les zones ja desenvolupades de Benidorm hauran de tindre els mateixos paràmetres que les zones a desenvolupar i generar una imatge única de tota la ciutat.

Directrius de millora econòmica en zones ja urbanitzades

  1. Dinamització: S’ha d’evitar l’existència de zones urbanes sense comerç pròxim, sense dotacions (escolars, sanitàries, esportives, d’oci…), i sense ocupació propera. Foment del comerç en zones com a Llevant, així com la zona de Via Parc
  2. Noves economies: Potenciar les activitats econòmiques, institucions, equipaments i associacions les que dia a dia mantenen l’organització urbana. S’ha de fomentar la creació d’empreses i comerços que donen vida a barris comptant amb la col·laboració de les associacions empresarials de Benidorm com AICO o JETURBE. Per açò és necessari facilitar els entorns que atraguen col·lectius amb sensibilitats generadores de creativitat i dinamisme urbà.
  3. Comerç de qualitat: Els centres comercials en les perifèries no repercuteixen en beneficis a l’interior de la ciutat i indueix a un major consum energètic i major contaminació per la mobilitat. És a dir, s’ha d’evitar crear nous centres comercials als afores i convertir zones del centre de Benidorm amb baixa concentració de comerços en zones comercials d’alta qualitat, i dessaturar zones com el Passeig de la Carretera o Carrer Gambo.
  4. Organitzar la distribució urbana: La distribució en les ciutats és un dels motius de congestió del trànsit (doble filera, estacionaments). Hem de millorar les zones de càrrega i descàrrega, tant de transportistes com d’autobusos turístics.
  5. Ordenar els serveis urbans: És necessari cercar solucions que permeten, mitjançant l’organització i noves tecnologies, la intervenció en les instal·lacions que circulen pels nostres carrers per a evitar el constant alçament d’aquests que hui es requereix per a treballar, mantenir o renovar, ja que aquestes intervencions procuren grans molèsties als ciutadans, sobretot als vianants. Hem d’obligar a les empreses instal·ladores de serveis que deixen espai per a altres empreses i causar menys alçaments de carrers.

Directrius de millora energètica en zones ja urbanitzades o per desenvolupar

  1. Establiments de recursos energètics: Hem de ser conscients dels recursos actuals per a poder desenvolupar noves zones. S’ha acabat el construir per construir sense tindre en compte les necessitats i recursos de les quals disposa Benidorm. Pretenem evitar que les noves actuacions comporten impactes irreversibles en el sòl, l’aigua o els ecosistemes.
  2. Energia sostenible: Vincularem el desenvolupament urbà a les fonts renovables locals d’energia (captació solar, geològica, etc.) disminuint radicalment la dependència a les fonts fòssils i nuclears. Per tant, és necessari que els nous desenvolupaments i, en la mesura del possible, els desenvolupaments ja consolidats caminen cap a l’autosuficiència energètica. Per a açò és necessari invertir en noves tecnologies, planificar i projectar Benidorm en conseqüència.
  3. Aigua: Mantindrem i potenciarem una gestió integrada dels recursos hídrics de Benidorm (captació d’aigua de pluja, reutilització d’aigua usada, etc.) en col·laboració del Consorci d’Aigües de la Marina Baixa. La gestió ha de ser pública, perquè l’aigua és un bé de tots, per açò hem d’introduir també millores en les mesures d’estalvi i eficiència.
  4. Brosses i fems: Hem d’aplicar a la gestió de residus els principis europeus de les tres R (reduir, reutilitzar i reciclar) des de la planificació urbanística. Per açò, la gestió de residus ha de ser una gestió pública, base d’una imatge d’una ciutat turística com és Benidorm.

Directrius vinculades a l’estabilitat social de Benidorm

  1. Mestissatge per a major seguretat: Afavorirem la mescla de rendes, cultura i ètnies en tots els barris de Benidorm. Per açò, tots els barris de Benidorm hauran de tindre un percentatge mínim d’habitatge social per a evitar exclusió social i la creació de ghettos.
  2. Proximitat de serveis bàsics i equipaments: Afavorirem l’accessibilitat espacial i econòmica als serveis bàsics. Açò és tant en la construcció i habilitació d’espais de l’ajuntament en tots els barris de la ciutat, com a facilitar el transport públic per a l’accés dels mateixos.
  3. Autonomia de dependents i discapacitats: Afavorirem els carrers per als vianants per a una major accessibilitat de tota la població, així com igualar voreres amb carretera en carrers mixtos de baixa velocitat de circulació. Tots els espais i recintes urbans hauran de ser completament accessibles a les persones més vulnerables.
  4. Zones d’esplai i joc: Crearem zones d’esplai en el centre de Benidorm perquè el carrer siga un lloc de tots, tant xiquets com gent gran.

capçalera-web-programa-val