Compromís Los Verdes presentava tres propostes al ple d’agost que va tindre lloc el dia 31. Una, sobre control dels animals no censats de Benidorm; la segona, sobre cobertura de places de la policia local i establiment d’un pla d’estudi de les necessitats de la policia de Benidorm, i un últim, per iniciar els tràmits d’oficalització de l’escut de la ciutat, proposant el de l’il·lustre Pere Maria Orts i Bosch. Les dos primeres van ser aprovades però l’última no. A més, van passar més coses. Ací teniu un resum.
Sobre la proposta de l’estudi i control dels animals no censats
El portaveu del grup municipal, Josep Bigorra, va presentar esta proposta ja que havia constatat la queixa ciutadana de l’existència d’una colònia de gats incontrolada en una part de la cala de Benidorm. A més, també havia rebut queixes constants dels efectes i problemes produïts per les gavines, coloms i esquirols de Benidorm. Com que l’Ordenança de Medi Ambient només parla del control d’animals abandonats, i atés que no poden englobar-se en esta categoria els animals anteriorment esmentats, la proposta insta al seu estudi i control, apel·lant a tindre una millor escena urbana, i a evitar problemes d’higiene pública o d’altres a la ciutadania. El portaveu va esmenar la seua proposta incorporant la sol·licitud cap a la Generalitat de què també prenga mesures oportunes i que se consigne partida pressupostària al respecte en ares de trobar un major consens de la corporació municipal, com així va ser, i la proposta va ser aprovada per la quasi unanimitat.
Sobre la proposta del pla d’estudi de les necessitats de la policia local i cobertura de places
Presentada conjuntament amb el grup socialista, la proposta alertava de la necessitat de realitzar un Pla d’Estudi de les Necessitats de la Policia Local de Benidorm per optimitzar els recursos del cos de seguretat de Benidorm, no només a efectes de processos selectius, sinó per detectar qualsevol defecte d’organització i funcionament i que els agents de la policia puguen subsanar-lo a mitjà-llarg termini. Així mateix, també presentava la reposició d’efectius per a fer-los personal fixe i contemplava la situció de la resta de la plantilla interina, donat l’envelliment de la plantilla actual, la mitjana d’edat de la qual està en els 48 anys, i altres qüestions importants. La proposta va ser aprovada per la quasi unanimitat de la corporació.
Sobre la proposta de l’inici del tràmit d’oficialitzar l’escut de Benidorm
Estes són les paraules de defensa de la proposta que va pronunciar Josep Bigorra i que clarifiquen la proposta, lluny de polèmiques i enfrontaments estèrils:
“Qui els parla és coneixedor del debat originat arran de la proposta presentada i intentaré explicar-me el millor possible per defensar-la el millor possible.
Açò va nàixer perquè ens vam donar compte que un dels símbols més importants de Benidorm, l’escut, no està registrat legalment pel Consell d’Heràldica i Vexil·logia de la Generalitat valenciana. Curiós era que l’escut, que tanta estima té, que es va crear en 1954, en època franquista per distingir-se com a ciutat, ningú s’haguera interessat a registrar-lo. Aleshores vam intentar solucionar-ho. Vam preguntar als membres de la casa si s’havia procedit en algun moment a legalitzar l’escut actual mitjançant este Consell i ens van dir que sí, que s’havia intentat però que no s’havia tingut resposta, cosa que ens va sorprendre.
Llegint el decret autonòmic que regula els escuts ens vam donar compte d’un primer problema per legalitzar-lo. Un punt que diu que es rebutjaran les formes naturals, paisatgístiques i realistes perquè l’escut fóra legalment registrat. Com m’imagine que saben, l’escut té la representació de la forma de la badia i això evitaria que poguera ser legal.
A més, l’historiador Paco Amillo ens va dir que tampoc podia ser legal per altres qüestions històriques, com que el losange, el romb amb la quadribarrada que hi ha, només pot estar en municipis que han pertanyut a la família reial d’Aragó, cosa que no passava en el cas de Benidorm, o que les portes de les torres dibuixades eren de ferradura, a l’estil àrab, mentre que s’ha constatat que per la ciutat no va passar la civilització àrab. Per tant, no podia fer-se el tràmit ni per qüestions legals, ni per qüestions històriques.
Al mateix temps, som coneixedors de la proposta d’escut, basada en les arrels històriques de la ciutat de Pere Maria Orts i Bosch. Basada en Bernat de Sarrià, almirall que ens va donar la primera carta de poblament fa ara 690 anys, i en el primer senyor de les terres, Pere d’Aragó. Proposta d’escut que es va presentar per primera vegada en 1985 en el llibre de Festes de Benidorm. Proposta d’escut que està recollida en el llibre de la Carta de Poblament que cada any s’exposa en representació pública en la commemoració del seu atorgament. Proposta d’escut que ha calat i té el suport de diferents entitats com la Associació Cultural de la Barqueta, i a llums de Paco Amillo és totalment fidedigna a la història, per tant totalment legalitzable.
Experts com Pasqual Almiñana, en el seu moment van dir de Pere Maria Orts i Bosch que era un especialista en heràldica i en història, i que gràcies a ell tenim els documents del naufragi del llondro que va portar a la platja la imatge de la Mare de Déu del Sofratge. Crec que ningú discutim la vàlua de l’il·lustre Pere Maria i la seua capacitat d’historiador en diferents vegades reconegut.
Considerant tots estos punts, fem la nostra proposta. Una proposta que demana literalment: “Que l’Ajuntament de Benidorm, d’acord al Decret corresponent, tramite l’expediente corresponent el més prompte possible perquè es considere i es presente la proposta d’escut de Benidorm de l’il·lustre Pere Maria Orts i Bosch com escut oficial de la ciutat al Consell Tècnic d’Heràldica i Vexil·logia”.
I eixa proposta, en cas de ser aprovada per majoria absoluta necessària, ha de passar per un comitè d’experts, que al·leguen el que hagen d’al·legar, per un període d’exposició pública, on qui vulga expose el que haja d’exposar, i per últim tornar a ple perquè siga aprovada, també per majoria absoluta, la proposta final. És a dir, que tot el món serà sentit en el seu moment. Açò només inicia un tràmit, un expedient per dotar a l’escut de legalitat, per reconéixer la història de Benidorm i per honorar Pere Maria Orts i Bosch i el seu treball.
I que no dubte ningú que, en cas de ser aprovat finalment, som els primers que defensem, perquè ja ho hem dit, i defensaríem una paulatina incorporació als elements identificatius de la ciutat, no només per qüestions econòmiques, sinó també perquè la gent s’habitue.
Per tots estos motius, reclame el vot a favor de la nostra proposta“.
En el torn de rèplica, el nostre portaveu va contestar a algunes consideracions fetes per alguns partits. En primer lloc, atés que alguns portaveus van dir que no era el moment d’atendre esta votació, va preguntar que si no era ara, que es presentava la proposta, quan tocava? En segon lloc, a les apreciacions si calia incorporar l’escut de Beatriu Fajardo, com deia l’historiador Paco Amillo, Bigorra va respondre que “és en el període d’al·legacions, obert a tothom, no només a historiadors, quan estes apreciacions es poden fer, però que si no s’inicia el tràmit, difícilment es podran fer”. En tercer lloc, a les acusacions de catalanisme, va contestar: “Jo no sé si esta proposta d’escut és catalanista, el que sí sé és que l’almirall que va donar la carta de Poblament a Benidorm, i el primer senyor de Benidorm són de Benidorm i l’escut, per tant, és de Benidorm”. En quart lloc, a les apreciacions de què hi havia coses més importants a realitzar, va contestar que “una cosa no lleva l’altra” i va recordar que s’havien presentat dos mocions més al ple, que s’ha presentat una esmena als pressupostos per incorporar la nova comissaria, “cosa que ha oblidat fer el Partit Popular”, i que s’ha reclamat fa poc la concessió provisional del bar de la Torreta a persones que tenen una difícil situació social, laboral i familiar. En cinqué lloc, sobre l’escut actual oficiós ha recordat que va nàixer en 1954, en època franquista, i que “si tanta estima tenen per eixe escut, vigilen que hi ha repartit per Benidorm escuts que no són iguals: en uns està l’illa, en altres, no; en uns hi ha una barca, en d’altres, no, i per tant no queda clar quin és l’actual realment”, instant a què es vigile el compliment de l’actual escut. Per últim, va apel·lar a què la proposta d’escut presentada no és qualsevol cosa, sinó que és una proposta realitzada per Pere Maria Orts i Bosch, gran personatge de Benidorm, al qual tant l’alcalde, com la portaveu del grup Liberales, han dit que sempre estaven en deute amb ell, “però que ara que arriba el moment d’honorar-lo, sembla que no toca”.
Finalment, no va eixir la proposta, però Bigorra va assegurar que es tornarà a presentar tan prompte siga possible.
Propostes d’altres grups: sobre la subzona C
El grup Ciudadanos por Benidorm va presentar una proposta de rebaixa de les contribucions especials dels veïns de la zona i alhora que es tornaren els diners a estos veïns. Quatre informes municipals jurídics, econòmics i tècnics deien que eixa proposta era nul·la de ple dret atés que ni es podria fer una quita, ni una rebaixa ni la condonació dels diners. Compromís Los Verdes es va abstenir ja que, tot i l’interés manifestat en diferents ocasions per trobar una solució al problema, sobretot representat en la crida a una reunió entre corporació municipal, tècnics, i afectats, s’havia d’acatar la llei i no crear altra situació injusta. Així mateix, Bigorra va fer una crida a buscar solucions alternatives entre tots.
Propostes d’altres grups: sobre el Mercadet de la zona de Discoteques
Els grups Ciutadans i Liberales van presentar una moció perquè es tinga en compte l’opinió d’AICO i els consumidors i usuaris sobre el mercadet i perquè el ple puga decidir què ocorre amb la llicència d’apertures i obres, encara pendents. Compromís Los Verdes, posicionat a favor del xicotet comerç de la ciutat, com ja va ocórrer en altre ple sobre l’autorització de les obres del futur centre comercial, a les quals va votar en contra, va donar suport a la proposta.
Propostes d’altres grups: procurador municipal
El grup Ciutadans va retirar la seua proposta d’estudiar la dotació d’un procurador municipal únic per no carregar econòmicament l’Ajuntament contractant altres lletrats externs. Compromís Los Verdes va esmenar la proposta, coneixedors que ja existia un estudi realitzat en 2013 per la secretaria municipal, perquè s’actualitzara i s’aplicara eixe estudi i no se’n fera un de nou. L’esmena va ser votada a favor i incorporada. Es desconeix perquè Ciutadans ha canviat de parer sobre la idoneïtat de la proposta en tan pocs dies.
Propostes d’altres grups: Adhesió a la reclamació de l’ampliació de l’Hospital de la Marina Baixa
El grup Popular va presentar una proposta perquè el consistori se sumara a la reclamació de l’hospital de la Marina Baixa, que finalment també incorpora la reclamació del nou hospital. El portaveu Josep Bigorra va posicionar-se a favor d’ambdós adhesions, no sense recordar que fa pocs mesos l’exconseller de sanitat, el senyor Llombart, va fer oïdes sordes a estes reclamacions assenyalant que no era necessària l’ampliació.